viernes, 11 de septiembre de 2009

peus i més peus



...i al final la vam fer ben grossa!

tots vau deixar, i mai millor dit, la petjada en aquest espai.


Gràcies per participar!

La col·lecció de peus de la Bruna





Els que ens heu visitat a Can Castelló sabreu que la Bruna fa col·lecció de tot una mica, però la que més aprecia és la de "peus".
Diuen que cadascuna d'aquestes peces alberga l'esperit de qui l'ha fet servir.
Així doncs, la Bruna recull diferents maneres d'anar pel món, passes llargues i curtes, salts, i fins i tot alguna pirueta.


Heus aquí alguns del seus nous tresors.

jueves, 9 de abril de 2009

gràcies!!!

Per fi, una setmana després de l'esdeveniment, tinc cinc minuts i internet per poder donar les gràcies a tots aquells que em vau ajudar.
Des del Nuriel (Thanks for all), passant per la família (que em va suportar el mar humor dels nervis d'última hora), els del Mireia per sobreviure amb un moni menys, fins els del cau, sobretot aquell paquet de 3 que sempre em recolza: Cris, Ju i Pepe, àsies!!! ;)

I també merci a TOTS els que vau venir dijous a fer de bulto (o a currar! Laura, merci!!!un dia hi tornem tranquilament). Em va fer moooolta il·lusió trobar-vos a tots barrejats, em vaig sentir molt especial i tot és culpa vostra!!!



Gràcies pels retrobaments, per les visites inesperades, pels plans de futur (contes, expos...) i pel somriure que em vau dibuixar a la cara!

VA SER GENIAL!

jueves, 2 de abril de 2009

L'exposició pas a pas: penjar les il·lustracions

Avui al matí hem penjat les il·lustracions.

Al primer pis, il·lustracions de tot tipus.

Al pis de baix, a l'entrada, el conte "Peus de gat", un conte inacabat que espera la vostra participació.





miércoles, 1 de abril de 2009

L'exposició pas a pas: emmarcar les il·lustracions

Avui, tot el dia a Can Castelló.

I aquesta tarda, 8 mans treballant alhora per posar les il·lustracions als marcs.

Demà... penjar-les i la inauguració!

Espero veure-us-hi!




martes, 31 de marzo de 2009

JA S'ACOSTA!!!

dilluns, dimarts... dimecres... DIJOUS!!!

Ja no queda pas gaire, els dibuixos estan a punt per ocupar les parets que els acolliran duran un mes, les idees bojes per a la presentació treuen el cap i s'acaben de posar apunt, els convidats estan aviasats i el pica-pica s'espera impacient per ser servit!

En un parell de dies la tenim muntada! (i quina una!)



Amb nervis però molta il·lusió us espero a tots!

Recordeu:
dijous 2 d'abril, 20h
Centre Cívic Can Castelló

C.Castelló, 7
(Sarrià-St.Gervasi)
Muntaner (FCG)

martes, 24 de marzo de 2009

Per a nens de zero a cent anys!

“Peus de gat, i altres històries”, Una exposició curiosa per a tots aquells que tingueu ganes de deixar volar la imaginació.
Us hi esperem!
Art? Alguns diuen que ho és, d’altres que no. Jo, des del meu humil punt de vista, considero el d’il•lustrador un ofici de somni on tot està permès i et sents afortunat perquè disfrutes del que t’ocupa dia a dia.

Quan et proposen que ensenyis “la teva obra” et fa moltíssima il•lusió. De cop i volta sembla que se t’obren les portes del cel: algú a més de tu mateix vol disfrutar d’aquests petits fruits de colors! (sembla que no pugui ser). Però el que de bones a primeres t’ha sonat fantàstic de cop i volta sembla impossible. Què és això de “la teva obra”? Sona grandiloqüent. Suposes que vol dir “tots aquells dibuixos que has fet fins ara”. Si és així, com carai ho lligues perquè tingui un mínim d’interès? Penses. Penses més. Obres carpetes velles, treus la pols als dibuixos de fa mil anys i trobes que no hi ha ni un trist nexe. Segueixes pensant. Dorms i ho consultes amb el coixí. Però res, ni un bri d’il•luminació. Tot plegat no és més que un grapat de paper.
Però aleshores t’entrabanques amb aquella llibreta moleskine gairebé per estrenar i trobes la solució. Aquell conte que un dia havies escrit només per a tu troba la seva raó de ser i es converteix en la columna vertebral del nou projecte. En aquell precís moment recordes que t’entussiasmen els contes, que vius per fullejar-los dia i nit, que t’encanten les històries estrambòtiques i divertides, i que, a més a més, saps com fer-ne un. Tot lliga! - Endavant! - penses. I t’hi llences de cap.
Amb aquestes que, mentre dibuixes, taques, pintes i t’embrutes, et passa la darrera pregunta pel cap: - i no s’aburriran els nens en una exposició? Ostres, quina baixada d’ànims! Com entenen l’art els més petits? Qui els ho explica? I si els involucres? Tu que tant has donat la tavarra amb els objectius pedagògics, amb l’educació per l’acció, i amb tota aquesta cantarella saps que s’hi pot fer alguna cosa. Ja està! Els contes, al cap i a la fi, són per a qui els llegeix. Què millor que siguin els lectors els que en triin el final?
La proposta sembla interessant: un espai on enls menuts puguin contactar amb l’art (o amb un ofici artesanal), on se’ls mostri com es “cuinen” els llibres, on se’ls motivi a participar activament de la proposta i, a més a més, on se’ls inciti a imaginar. Al cap i a la fi, un espai per promoure el gust per l’observació, per la imaginació i per la lectura.



Així neix “Peus de Gat”, una exposició diferent. Un conte sense final esperant la participació de tots vosaltres per acabar-se de coure. Per fer-lo a gust dels qui l’heu de “devorar”.

Peus de gat


Un bon dia assolellat, sense saber com, es va començar a escriure a la llibreta un conte curiós d’una noia, un gat i un equilibrista. El dia següent llàpissos, pinzells i pintures es van posar d’acord per dibuixar-lo amb molta cura. La següent setmana va fer núvol i les idees i els colors es van aturar. Ahir va fer vent i s’ho va endur tot. Avui ho tenim aquí a punt perquè ens ajudis a trobar el final d’aquesta història.


Peus de Gat, un conte petit que vol créixer amb l’ajuda de tots. Vine a dir la teva!

Qui deia que és avorrit anar a una exposició?