Art? Alguns diuen que ho és, d’altres que no. Jo, des del meu humil punt de vista, considero el d’il•lustrador un ofici de somni on tot està permès i et sents afortunat perquè disfrutes del que t’ocupa dia a dia.

Quan et proposen que ensenyis “la teva obra” et fa moltíssima il•lusió. De cop i volta sembla que se t’obren les portes del cel: algú a més de tu mateix vol disfrutar d’aquests petits fruits de colors! (sembla que no pugui ser). Però el que de bones a primeres t’ha sonat fantàstic de cop i volta sembla impossible. Què és això de “la teva obra”? Sona grandiloqüent. Suposes que vol dir “tots aquells dibuixos que has fet fins ara”. Si és així, com carai ho lligues perquè tingui un mínim d’interès? Penses. Penses més. Obres carpetes velles, treus la pols als dibuixos de fa mil anys i trobes que no hi ha ni un trist nexe. Segueixes pensant. Dorms i ho consultes amb el coixí. Però res, ni un bri d’il•luminació. Tot plegat no és més que un grapat de paper.
Però aleshores t’entrabanques amb aquella llibreta moleskine gairebé per estrenar i trobes la solució. Aquell conte que un dia havies escrit només per a tu troba la seva raó de ser i es converteix en la columna vertebral del nou projecte. En aquell precís moment recordes que t’entussiasmen els contes, que vius per fullejar-los dia i nit, que t’encanten les històries estrambòtiques i divertides, i que, a més a més, saps com fer-ne un. Tot lliga! - Endavant! - penses. I t’hi llences de cap.
Amb aquestes que, mentre dibuixes, taques, pintes i t’embrutes, et passa la darrera pregunta pel cap: - i no s’aburriran els nens en una exposició? Ostres, quina baixada d’ànims! Com entenen l’art els més petits? Qui els ho explica? I si els involucres? Tu que tant has donat la tavarra amb els objectius pedagògics, amb l’educació per l’acció, i amb tota aquesta cantarella saps que s’hi pot fer alguna cosa. Ja està! Els contes, al cap i a la fi, són per a qui els llegeix. Què millor que siguin els lectors els que en triin el final?
La proposta sembla interessant: un espai on enls menuts puguin contactar amb l’art (o amb un ofici artesanal), on se’ls mostri com es “cuinen” els llibres, on se’ls motivi a participar activament de la proposta i, a més a més, on se’ls inciti a imaginar. Al cap i a la fi, un espai per promoure el gust per l’observació, per la imaginació i per la lectura.



Així neix “Peus de Gat”, una exposició diferent. Un conte sense final esperant la participació de tots vosaltres per acabar-se de coure. Per fer-lo a gust dels qui l’heu de “devorar”.